Qué és TEAtenció?

TEAtenció és un programa específic d'atenció pluridisciplinar dirigit als infants amb TEA del CDIAP MOLLET

divendres, 5 de juliol del 2013

JORNADES SOBRE LA DETECCIÓ I ATENCIÓ PRECOÇ DE L'AUTISME A L'ESCOLA BRESSOL

Fuensanta Morales, Psicologa del CDIAP MOLLET

Davant l’augment de casos de nens diagnosticats amb trastorn de l’espectre autista que venim detectant en la població atesa al nostre centre, vam veure la conveniència de crear un programa específic amb l’objectiu de coordinar les diferents intervencions terapèutiques dins d’un marc interdisciplinari per tal d’oferir una atenció adequada  a les necessitats dels nens diagnosticats amb TEA.

Així es va crear l’any 2011 el programa TEAatenció, que inclou diversos abordatges i projectes en diferents àmbits d’incidència, un dels quals és el treball de coordinació amb altres equips de la xarxa assistencial (ABS, Escoles Bressol, EAP, Serveis Socials) orientat a la prevenció i detecció, en base a la constatació de que una intervenció precoç millora notablement l’evolució i el pronòstic dels nens diagnosticats amb TEA.

Des de fa uns anys els professionals del CDIAP desenvolupem un treball conjunt amb els equips de les Escoles Bressol Municipals, on ens coordinem periòdicament per a la detecció, derivació, atenció i seguiments dels nens atesos a l’escola bressol que presenten algun trastorn en el seu desenvolupament.

En aquests context ens plantegem l’abordatge d’un treball específic sobre “La detecció precoç de l’autisme” que s’ha concretat en unes jornades inicialment dirigides als professionals dels equips de les Escoles Bressol Municipals i posteriorment ampliada a les de titularitat privada, dins de l’àmbit d’incidència del CDIAP Mollet.

El treball s’ha portat a terme en dues sessions organitzades pels professionals de l’equip del CDIAP Mollet, amb una primera part d’una hora d’exposició i un espai posterior de trenta minuts de debat entre els assistents. A continuació recollim el contingut de les sessions i les idees més rellevants que van sorgir en el posterior espai d’intercanvi.

Contingut de la primera sessió:

1.
Presentació del CDIAP Mollet: àmbit d’actuació, població que atén, equip ifuncions.
2.
Presentació del programa TEAatenció: les jornades s’emmarquen dins del treball de prevenció i detecció precoç del TEA a dins de l’àmbit educatiu.
3.
Definició del trastorn de l’espectre autista: trets psicològics.
4.
Signes d’alerta per a la detecció precoç del TEA en tres franges d’edat:
-

El primer any.
-

D’un any als 18 mesos.
-

Dels 18 mesos als 3 anys.

L’exposició sobre els trets generals del TEA suscita qüestions sobre la possible base genètica del trastorn i la detecció d’alteracions a nivell cerebral en els nens que elpateixen. El neuropediatre del CDIAP parla de les investigacions que s’estan portant a terme sobre diferents marcadors biològics sense que s’hagi trobat cap que sigui determinant en el trastorn. Es refereix també a l’edat en que es fa el diagnòstic del TEA,on s’accepta com a criteri general a les principals classificacions diagnòstiques la conveniència de fer-ho després dels tres anys, per tractar-se d’una franja d’edat on es dona una evolució important que pot condicionar el diagnòstic diferencial.

En aquest sentit es planteja la qüestió de com diferenciar en les edats més primerenquessi els signes d’alerta són atribuïbles a un trastorn de l’espectre autista o be són l’expressió d’un retard evolutiu. Per fer aquest diagnòstic diferencial es disposa de lavaloració psicològica basada en l’observació clínica així com d’un seguiment progressiude l’evolució del nen.

S’aborden temes com les dificultats de relació amb els iguals que presenten els nens amb TEA, les diferents formes en que es pot manifestar l’angoixa en el marc de l’escola bressol, i les dificultats amb que es troben els professionals per abordar aquestesqüestions amb la família en aquells casos on els pares no són conscients de les dificultats del nen.

Per concloure la primera sessió s’aborda si és convenient l’assistència a l’escola bressol dels nens que pateixen un trastorn de l’espectre autista, amb acord general entre els diferents professionals en considerar-la molt convenient per la seva funció reguladoraen les diferents àrees del desenvolupament que s’han exposat al abordar els signes d’alerta.

Contingut de la segona sessió:

1.

Procediment per a la detecció, derivació i intervenció.
2.

La intervenció des de l’escola bressol: què ens diu el nen amb trets autistes i com es pot orientar la resposta educativa.
3.

Recursos per afavorir la comunicació.

Els membres de la taula obren el posterior debat animant als assistents a parlar sobre la seva experiència amb nens amb trets autistes i es plantegen les següents qüestions al voltant de la intervenció:

Com fer quan el nen no es vol incorporar a un canvi d’activitat i reacciona plorant de forma molt persistent? Se li ha de donar un marge de temps? Fins a quin punt se’l pot forçar?

Econsidera important diferenciar una intervenció que respon més a un desig de l’adult, que vol que el nen faci el que ell vol, d’una altra que marca al nen un no que és normatiu i al qual el mateix adult està subjecteEn aquest cas és important reconèixer eldret del nen a enfadar-se, però a l’hora és fonamental que l’adult mantingui una actitudcoherent i ferma, que també pot tenir l’efecte de contenir l’angoixa del nen.
En aquest procés pot ser d’ajuda treballar amb un horari d’activitats amb imatges, que permet tant l’anticipació com la introducció d’una regulació que opera tant per el nen com per a l’adult.

Què fer quan el nen manifesta un interès predominant per alguna activitat que no se li pot permetre?

Es proposa treballar amb una fotografia de l’activitat en qüestió i un cop el nen tingui integrada la seva representació començar a introduir el no. Com a norma generalrespecte d’aquests tipus d’estratègies d’intervenció es recomana fer una planificació de la seva implantació, però posteriorment veure el temps que cada nen necessita per entendre i integrar aquest procediment.

En el treball de seqüenciació de l’activitat amb imatges, com fer saber al nen fins a quin moment pot estar en cada activitat?

La integració de les nocions temporals constitueix un procés de força complexitat, i en aquest treball pot ser d’ajuda el acompanyar al nen a treure la imatge mentre se li diuque tindrà lloc un canvi d’activitat. El treball amb imatges, sempre previ a un possible treball posterior amb icones, imprimeix un ritme més lent i adequat al processament del nen en front de la rapidesa del llenguatge oral.

Com intervenir davant les conductes estereotipades?

S’exposa el cas d’una escola bressol que rep assessorament d’un CDIAP pel que fa a la intervenció amb un nen amb trets autistes, on orienten que no s’ha de permetre al nen desenvolupar una activitat estereotipada que té la funció de calmar-lo quan estàangoixat. D’altra banda els proposen realitzar amb ell joc simbòlic quan des de l’escola observen que el nen està en una fase de joc sensorial i d’experimentació.

Des de la taula s’apunta que hi ha diferents plantejaments teòrics i abordatgesterapèutics pel tractament de l’autisme, la qual cosa pot donar lloc a confusió a l’hora de planificar una intervenció. Aquestes orientacions de vegades s’han d’entendre des de la dificultat per comunicar-se amb el nen autista, on l’angoixa del nen pot angoixar també a l’adult.

Es considera convenient escoltar el nen, qui sovint ens diu allò que el calma, i en aquest sentit es convenient comptar amb el recurs que suposen aquests objectes predilectes de cara a calmar l’angoixa. Tot i així s’ha de tenir en compte que es tracta d’una activitat que s’ha d’anar regulant i limitant per tal de no deixar al nen permanentment tancat en la seva acció repetitiva.

Pel que fa a la proposta de joc simbòlic sembla més de l’ordre de la imposició, quelcomintrusiu que confronta al nen amb una cosa que no pot fer, ja que justament en l’autisme ens trobem amb dificultats a nivell de la representació simbòlica. És a partir de l’escoltadel nen i no del que l’adult vol des del seu ideal educatiu o terapèutic, com es potconnectar amb els seus interessos.

Com intervenir davant les conductes agressives?

S’ha de posar límit a les conductes on el nen es pot fer mal o pot fer-ho als altres. Aquestes reaccions s’observen de vegades com a resposta davant d’una situació d’angoixa, i en aquest sentit és important observar quina és la situació que l’ha provocat.

Com treballar les dificultats amb l’alimentació?

S’ha detenir en compte que no tots els nens amb trets autistes presenten dificultats amb l’alimentació, el que s’observa amb més freqüència és que poden ser força selectius.

En aquest sentit és important conèixer el nen i els seus hàbits alimentaris per poder anar introduint mica en mica els canvis. Un aspecte en relació amb l’alimentació que va més enllà del menjar pròpiament dit, és que el fet de que el nen no mengi sovint angoixa molt a l’adult i el fa actuar des de l’exigència i la necessitat. Això sovint té com a conseqüència que el nen visqui l’activitat del menjar com una imposició, una invasió per part de l’altre, que pot generar rebuig i obturar el desig de menjar.

Es tracta de veure quina és l’actitud del nen davant del menjar, observar quines són les qualitats dels aliments (sabor, textura, color, ...) que li produeixen rebuig, i a partir d’aquí poder jugar amb aquests factors, fent de model més que forçant i obrint el desig més que imposant.

Ajudar al nen a trobar un codi de comunicació.

El fet de que el nen no parli no vol dir que no estigui en el llenguatge. Si no es fa aquesta distinció hi ha el risc de creure que el nen no pot pensar ni sentir. Quan el nen autista no ha accedit a la parla se’l pot ajudar a trobar un codi que li permeti comunicar-se amb el seu entorn, entendre en certa mesura el que l’envolta i traduir les seves emocions. Aquest codi ha de ser compartit i el màxim de generalitzable.

Els sistemes de comunicació alternatius, a més de facilitar la comprensió tenen la funció d’obrir un canal per tal que el nen pugui expressar-seel que implica disposar d’un espai i un temps per crear aquest canal de comunicació, amb els seus efectes de transició cap a l’accés a la paraula i d’ajuda per a controlar l’angoixa.

Els assistents parlen de les seves experiències de treball amb nens autistes, tant des de l’escola bressol com des de l’escola d’educació especial, destacant que una intervenció des de l’escolta del nen, fent-ho present i respectant el seu ritme, facilita la relació ambell i evita en gran mesura tant l’angoixa del nen com de l’altre.

Tota la informació sobre la jornada quedarà recollida al blog teatencio.blogspot.com,creat amb l’objectiu d’obrir, a l’hora, un canal de comunicació entre els diferents professionals.




Mollet del Vallès, Juny de 2013