Una experiència de col•laboració entre CDIAP i Pediatria de l’Atenció Primària de Salut
Autora: Pietat Abizanda. Psicòloga del CDIAP de Mollet del Vallès. Comunicació presentada a la XIV Jornada de l'ACAP sobre l'Atenció Precoç a l'autisme, celebrada el 23-11-12 a Barcelona.Aquesta és una experiència molt recent que s’emmarca en una relació sostinguda i estable que els professionals del CDIAP de Mollet del Vallès mantenim des de fa anys amb els equips de Pediatria de les Àrees Bàsiques de Mollet i La Llagosta.
En aquests espais de col•laboració periòdica ens coordinem per tractar sobre temes de detecció, derivació, atenció i seguiment dels infants amb trastorns en el desenvolupament.
Per altra banda, des de l’any 2011 que des del CDIAP vam considerar la necessitat de dotar-nos d’un programa específic d’atenció a l’autisme que aglutinés totes les accions que es fan donant un marc de treball interdisciplinari més estable. Es tracta encara d’un projecte que hem anomenat “TEAatenció” que inclou noves orientacions d’abordatge com poden ser: aprofundir en les tasques preventives amb pediatria i escoles bressol, impulsar grups de pares de suport psicològic i sòcio-educatiu, estructurar l’atenció domiciliaria, agilitzar el procediment d’acollida i diagnòstic, millorar l’abordatge terapèutic interdisciplinari i consolidar una base de dades institucional per facilitar la formació i la recerca.
Va ser a partir de la relació continuada amb les ABS (Àrees Bàsiques de Salut) i del treball preventiu que des del “TEAatenció” estàvem posant en marxa, que va sorgir la demanda de pediatria de rebre informació més específica per part del CDIAP sobre la detecció de signes d’alarma d’autisme.
Des del nostre equip i amb la participació de professionals de totes les disciplines (fisioteràpia, psicologia, logopèdia, treball social i neuropediatria) vam preparar un material destinat a respondre a aquesta sol•licitud i que va comptar amb la participació de diferents professionals del servei de pediatria en la presentació d’un cas clínic compartit.
Finalment es va celebrar l’esdeveniment en dues sessions de treball. Va haver una gran assistència per part de diferents professionals dels departaments de pediatria de diverses ABS del Vallès Oriental.
El treball es va presentar en dues trobades. La primera va constar d’una descripció de com s’atén als infants i les seves famílies des del CDIAP de Mollet i sobre el programa “TEAatenció”, considerant dades de prevalença, diagnòstic, assistència i abordatge interdisciplinari dins la Xarxa.
Seguidament es va exposar els trets característics dels infants amb TEA, des d’una òptica psíquica per entendre el mon propi i la subjectivitat dels infants que pateixen aquest trastorn. També van ser comentades les estratègies que en primera infància cal tenir present per fer el diagnòstic en base a la classificació diagnòstica de l’atenció precoç ODAT.
Posteriorment es van destacar aquells indicadors d’alarma més característics que es poden detectar durant els primers mesos de vida d’un infant, fent referència a la seva interpretació psicològica i la manera d’identificar-los en les diferents etapes evolutives a través de la observació clínica.
Vam fer referència al M-CHAT , com a eina útil i força fiable de detecció des de l’atenció primària de salut i ja prevista dins les recomanacions per a l’atenció als TMG (Trastorns Mentals Greus) del Servei Català de la Salut.
En la segona trobada es va fer una descripció més amplia del M-CHAT i com aplicar-lo. Després es va presentar des dels diferents professionals implicats, el recorregut terapèutic d’un cas clínic amb un abordatge interdisciplinari: sanitari (pediatra i infermera de l’ABS), educatiu (mestra de l’Escola Bressol), psicològic (psicòleg del CDIAP) i logopèdic (logopeda del CDIAP)
El més rellevant del debat i la participació dels professionals assistents va ser el següent:
- La constatació d’un augment significatiu de casos en els darrers anys atribuïble en part a una millor detecció precoç.
- L’augment de consciència preventiva dels professionals sanitaris sobre la gran importància de fer la detecció el més aviat possible. Tot i que en la actualitat es constata cada cop més precocitat en derivar al CDIAP es considera que el millor seria fer-ho abans dels 24 mesos d'edat de l'infant, per poder donar atenció immediata davant la sospita de TEA donat que, fins ara, la majoria de casos arriben al voltant dels 3 anys d’edat. Es remarca atendre a la plasticitat neuronal pròpia de la primera infància que ens pot permetre fer reversibles situacions d’alt risc amb una atenció terapèutica a temps tal i com s’exemplifica amb el cas clínic presentat en la segona trobada.
- Tot i ser una eina contemplada dins la tasca preventiva des de pediatria, constatem dificultats en el coneixement i l’aplicació del M-CHAT i la detecció de possibles alteracions greus del vincle mare-nadó, en part, per la manca de recursos . Es considera que la detecció amb el M-CHAT podria ser més pròpia de la funció de infermeria pediàtrica ja que generalment és el professional sanitari que pot disposar de més informació de l’entorn familiar i social de l’infant.
- Cal destacar la demanda des de pediatria de poder disposar d’un marcador únic i clar per aconsellar la derivació automàtica del cas als serveis específics. La resposta des del CDIAP és la de constatar la impossibilitat de tal cosa. Posem molt d’èmfasi en prioritzar l’observació clínica del vincle entre mare i nadó atenent a les respostes de l’infant com a “subjecte” en relació a les demandes maternes o provinents dels altres i també a les alteracions del llenguatge i la simbolització que es presenten, atès que és en aquest registre on es poden detectar els indicadors clau de l’autisme i que també es poden recollir amb el qüestionari CHAT o M-CHAT a través dels pares. També fem molta incidència en considerar amb atenció les primeres senyals d’alarma i els factors de risc biològics i familiars que sovint les acompanyen, com poden ser: problemes en l’alimentació i la son, angoixa i depressió maternes, antecedents de patologia psíquica en els pares, trastorns de la regulació a la primera infància, prematuritat, dany neurològic o genètic, desordres sociofamiliars, etc.
- En resposta als dubtes respecte a com fer una detecció i seguiment adient dels infants afectats, des de pediatria, es va fer incidència en com poder entendre el pensament i la conducta d’un nen autista i com fer les exploracions mèdiques atenent a les seves característiques subjectives. Per facilitar-ne la comunicació vam proposar d'aplicar eines derivades dels sistemes augmentatius i alternatius de la comunicació comptant amb l’assessorament de logopèdia del CDIAP.
- També es demana tenir més coneixement sobre els recursos tant terapèutics com educatius per els nens amb TEA i especialment sobre el nivell d’adequació de les escoles bressol en general per tenir cura i educar a aquests infants.
Valorem molt positivament aquesta experiència per haver suscitat molt d’interès a donar continuïtat a noves trobades de treball en xarxa. També ha estat un gran estímul per seguir desenvolupant el programa “TEAatenció” en el seu conjunt amb l’objectiu de millorar l’assistència global als infants amb TEA i les seves famílies des del CDIAP.
Mollet del Vallès, 12 de novembre de 2012
Professionals participants del CDIAP de Mollet del Vallès:
Ascen Martín: Coordinadora del CDIAP i fisioterapeuta, Rosa Padilla: Treballadora Social, Carlos Valera: Neuropediatra, Gemma Barnés: Logopeda, Fuensanta Morales: Coordinadora de “TEAatenció” i Psicòloga, Eva Gibert: Psicòloga, Miquel Gómez: Psicòleg i Pietat Abizanda: Psicòloga
